Vaig obrir els ulls de bat a bat 
i tot ho veia, i absort contemplava 
l’anar i venir del món, 
i el meu no me’l sabia. 
Fins que un día, en el jo del teu mirall, 
m’hi vaig veure reflectit:
jo era aquell que anava i que venia,
perdut, 
per la teva mirada.
28/8/07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
 
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada