Vaig obrir els ulls de bat a bat
i tot ho veia, i absort contemplava
l’anar i venir del món,
i el meu no me’l sabia.
Fins que un día, en el jo del teu mirall,
m’hi vaig veure reflectit:
jo era aquell que anava i que venia,
perdut,
per la teva mirada.
28/8/07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada