Dedicat a l'Antoniu (ell ja sap el què...)
26/12/07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En néixer se'ns concedeix un estrany poder: el d'escriure la primera meitat d'una mena de "gran frase". Aconseguir-ho és força meritori...tot i que insuficient per accedir al seu sentit complet. D'aquí que no hi ha res que desitgem tant com aquells instants en què una força misteriosa sembla guiar la nostra mà perquè escriguem, en un moment indeterminat...l'altra meitat...
2 comentaris:
MEITAT I MEITAT
És la ploma de la vida amb que iniciem la nostra “primera meitat”; la primera lletra del primer capítol; qui ens dona temps. I és aquest qui posarà el punt i final a la nostra “segona meitat”.
Antoniuu
. i seguit
ei albert molt currat!!
Publica un comentari a l'entrada