Sinfonia número 3

Amb les sabates descordades, sense mitjons als peus,
amb un barret de palla al cap ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris, en espera del bon temps.
Anava a per la regadora de zenc que es mor de set des de l’estiu.
Però en decantar el cos de la cadira se n’han anat tots els botons
i m’he posat a riure de tant babau com sóc.
I m’he posat a riure de tant babau com sóc.

El terra ple de botons blancs, el Sol encara fresc
i l’aire fi com una mandra, com una son,
m’han fet posar malalt de poesia.
Us pensareu que és tot una mentida però jo no us diré ni sí ni no.
Us pensareu que és tot una mentida i jo no us diré ni sí ni no.
Només m’he tret una sabata perquè se m’ha adormit un peu.
I ha vingut una mosca, segurament la del bon temps.
I m’ha semblat significatiu i m’he posat content.
Diria que ja som a la primavera perquè sento l’olor que fa.
I és l’òstia de bonic el terra ple de botons, els cucs de Sant Antoni,
el peu adormit, el Sol, la regadora, les herbes del jardí.
El peu adormit, el Sol, la regadora, les herbes del jardí…
...
Però quina por si vingués algú i em trobés adormit el peu
i tots els botons per terra i la regadora, i sense mitjons,
i el barret al cap, el barret al cap tot ple de botons.
Oh quina por, oh quina por, quina por que em fa,
quina por que em fa ai ai ai…

Amb les sabates descordades, sense mitjons als peus,
amb un barret de palla al cap ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris, en espera del bon temps.

He anat a seure al jardinet dels lliris, en espera del bon temps…

.........................................

Pau Riba, Sinfonia nº3 (Dioptria II, 1971)