Resbala el tiempo cada mañana
en la misma taza de café.
Y me miro dentro, 
surcando entre las paredes 
de alquitrán.
Y entre mis manos,
Y entre mis manos,
como de un sueño 
apareces tu,
con olor a tinta,
con olor a tinta,
desnuda.
La poesía hoy es
La poesía hoy es
tu cuerpo,
Te sacudes,
Te sacudes,
te construyes, 
parpadeas...
Y empiezas a andar hacia mí.
Y empiezas a andar hacia mí.
.......
(d'una amiga que no sap que tinc això seu i que si ho veu potser em mata... Per tant: anònim!)
 
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada