...a mà armada

Resbala el tiempo cada mañana

en la misma taza de café.

Y me miro dentro,

surcando entre las paredes

de alquitrán.
Y entre mis manos,

como de un sueño

apareces tu,
con olor a tinta,

desnuda.
La poesía hoy es

tu cuerpo,
Te sacudes,

te construyes,

parpadeas...
Y empiezas a andar hacia mí.

.......

(d'una amiga que no sap que tinc això seu i que si ho veu potser em mata... Per tant: anònim!)

Voi che sapete

Voi che sapete
che cosa è amor.
Donne, vedete
s’io l’ho nel cor.
Quello ch’io provo
vi ridirò;
è per me nuovo,
capir nol so.
Sento un affetto
pien di desir,
ch’ora è dilecto,
ch’ora è martir.
Gelo, e poi sento
l’alma avvampar.
E in un momento
torno a gelar.
Ricerco un bene
fuori di me.
Non so chi’l tiene,
non so cos’è.
Sospiro e gemo
senza voler,
palpito e tremo
senza saper.
Non trovo pace,
notte né dì,
ma pur mi piace
languir così.
Voi che sapete
che cosa è amor.
Donne vedete
s’io l’ho nel cor.

.....

Mozart, Le nozze di Figaro (atto II, scena II: Cherubino)

Cosa sarà...

Cosa sarà che fa crescere gli alberi e la felicità,

che fa morire a vent'anni anche se campi fino a cento.

Cosa sarà a far muovere il vento a far fermare un poeta ubriaco

a dare la morte per un pezzo di pane o un bacio non dato.

Oh, cosa sarà, che ti sveglia al mattino e sei serio

che ti fa morire ridendo, di notte, all'ombra di un desiderio, cosa sarà.

Che ti spinge ad amare una donna bassina e perduta

la bottiglia che ti ubriaca anche se non l'hai bevuta.

Cosa sarà che ti spinge a picchiare il tuo re

che ti porta a cercare il giusto dove giustizia non c'è.

Cosa sarà che ti fa comprare di tutto anche se è di niente che hai bisogno

cosa sarà che ti strappa dal sogno.

Oh cosa sarà. Che ti fa uscire di tasca dei no, non ci sto,

ti getta nel mare e ti viene a salvare, oh, cosa sarà.

Che dobbiamo cercare, che dobbiamo cercare.

Cosa sarà che ti fa lasciare la bicicletta sul muro

e camminare alla sera con un amico a parlare del futuro.

Cosa sarà questo strano coraggio, paura che ci prende

e ci porta ad ascoltare la notte…che scende.

Oh cosa sarà…Quell'uomo e il suo cuore benedetto

che è sceso dalle scarpe e dal letto, si è sentito solo.

E' come un uccello che è in volo,

è come un uccello che è in volo si ferma e guarda giù.

....

Francesco De Gregori (Testi e canzoni, 1992)

Espera'm que vinc...

La primera ventaja es que cuando el cuento llega al final no se acaba, sino que se cae por un agujero y el cuento reaparece en mitad del cuento. Ésta es la segunda ventaja, y la más grande: que desde aquí se le puede cambiar el rumbo, si tu me dejas, si me das tiempo.

Si em toques em mato

FLOR DIANA

.....
És inútil buscar cada color
i amagar la textura de la taca
quan arriben les aigües de l'estiu
que escampen el silenci de la cara.
Refaig el sotrac d'uns cossos en runes
i més fortes i més fortes les gotes
que fuetegen les pells absents de gotes
clares, estilets que arranquen color
clar i clara la bala que sap runes
i nits en vena i neteja la taca
que marca el front, sí, i deforma cara
si el vent s'adhereix i no ve d'estiu
la mortalla. Sento temor d'estiu
proper i potser em canso de tantes gotes
àcides que cerquen els clots de cara
i espatlla. La sang agafa el color
de la hipodèrmia blanca que taca
quan no mata. Passejo per les runes
quan és pura i brolla i salta de runes
altes a casa. Retorna l'estiu
de la mandra que és artèria i taca
ampla. Pel front ja no cauen les gotes
de suor pura que tornen color
de rosa morta a les més fresques cares.
Sóc home sol de només dues cares
bones que em falsifiquen. Una és runes
que verdegen i l'altra té color
de borda figuera que sap d'estiu
i perd l'ombra i s'engalana amb les gotes
que la vida fa suar quan és taca
la plorera. M'incrusto en una taca
minúscula i escapo de tantes cares
que em contemplen la ferida i de gotes
càlides que supuren ulls en runes.
M'assassino quan arriba l'estiu
de matar i no he canviat el color.
Trobo color quan es desfà la taca
que surt d'estiu i prové d'una cara

feta de runes, alegria en gotes.

.....

Lluís Figuerola

La noia del semàfor

Tens la mateixa edat que jo tenia
quan començava a somiar trobar-te.
Encara no sabia, igual que tu
no has après encara, que algun dia
l’amor és aquesta arma carregada
de soledat i de malenconia
que ara t’està apuntant des dels meus ulls.
Ets la noia que vaig estar buscant
tant de temps quan encara no existies.
I jo sóc aquell home cap al qual
voldràs un dia dirigir els teus passos.
Però llavors seré tant lluny de tu
com ara tu de mi en aquest semàfor.

.....

Joan Margarit

Jigsaw falling into place

.......

Just as you take my hand

Just as you write my number down

Just as the drinks arrive

Just as they play your favourite song

As the magic disappears

No longer wound up like a spring

Before you've had too much

Come back and focus again

...

The walls abandon shape

You've got a cheshire cat grin

All blurring into one

This place is on a mission

Before the night owl

Before the animal noises

Closed circuit cameras

Before you're comatose

...

Before you run away from me

Before you're lost between the noise

The beat goes round and round

The beat goes round and round

I never really got there

I just pretended that I had

What's the point of instruments

Words are a sawed off shotgun

...

Come on and let it out

Come on and let it out

Come on and let it out

Come on and let it out

...

Before you run away from me

Before you start unravelling

Before you take my mic

Just as you dance, dance, dance

...

Jigsaws falling into place

There is nothing to explain

Regard each other as you pass

She looks back, you look back

Not just once

Not just twice

Wish away the nightmare

Wish away the nightmare

You've got a light you can feel it on your back

You've got a light you can feel it on your back

Jigsaws falling into place

...

(Radiohead, In Rainbows, 2007)

www.radiohead.com

'Cello Song

When the day is done

Down to earth then sinks the sun

Along with everything that was lost and won

When the day is done.

When the day is done

Hope so much your race will be all run

Then you find you jumped the gun

Have to go back where you begun
When the day is done.

When the night is cold

Some get by but some get old

Just to show life’s not made of gold

When the night is cold.

When the bird has flown

Got no one to call your own

Got no place to call your home

When the bird has flown.

When the game’s been fought

You sped the ball across the court

Lost much sooner than you would have thought

When the game’s been fought.

When the party’s through

Seems so very sad for you

Didn’t do the things you meant to

Now there’s no time to start anew

When the party’s through .

When the day is done

Down to earth then sinks the sun

Along with everything that was lost and won

When the day is done.

_________________

Nick Drake, Five leaves left, 1968.

Sinfonia número 3

Amb les sabates descordades, sense mitjons als peus,
amb un barret de palla al cap ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris, en espera del bon temps.
Anava a per la regadora de zenc que es mor de set des de l’estiu.
Però en decantar el cos de la cadira se n’han anat tots els botons
i m’he posat a riure de tant babau com sóc.
I m’he posat a riure de tant babau com sóc.

El terra ple de botons blancs, el Sol encara fresc
i l’aire fi com una mandra, com una son,
m’han fet posar malalt de poesia.
Us pensareu que és tot una mentida però jo no us diré ni sí ni no.
Us pensareu que és tot una mentida i jo no us diré ni sí ni no.
Només m’he tret una sabata perquè se m’ha adormit un peu.
I ha vingut una mosca, segurament la del bon temps.
I m’ha semblat significatiu i m’he posat content.
Diria que ja som a la primavera perquè sento l’olor que fa.
I és l’òstia de bonic el terra ple de botons, els cucs de Sant Antoni,
el peu adormit, el Sol, la regadora, les herbes del jardí.
El peu adormit, el Sol, la regadora, les herbes del jardí…
...
Però quina por si vingués algú i em trobés adormit el peu
i tots els botons per terra i la regadora, i sense mitjons,
i el barret al cap, el barret al cap tot ple de botons.
Oh quina por, oh quina por, quina por que em fa,
quina por que em fa ai ai ai…

Amb les sabates descordades, sense mitjons als peus,
amb un barret de palla al cap ple de botons
he anat a seure al jardinet dels lliris, en espera del bon temps.

He anat a seure al jardinet dels lliris, en espera del bon temps…

.........................................

Pau Riba, Sinfonia nº3 (Dioptria II, 1971)

Inici d'un llibre

Tranquilos, vengo del futuro para traeros algo mejor.

a l'anunci de Neutrex

1

al final amb la maleta plena de trastos inútils que havies d'haver aprofitat per tirar i et descuides el més important, ficar-t'hi tu perquè jo te la dugui i t'acompanyi fins l'aeroport, pujar amb tu al control de la guàrdia civil i besar-te com un amic, res, pensant que ets a una maleta facturada i estabornida per unes cintes invisibles i dunlop, però tu allà fora també i mirar-te bé una altra vegada, la darrera segur, molt tranquils, que tu ets a la maleta i que te'n vas amb tu, que quan arribis a l'aeroport més enllà del cel atlàntic et recolliràs i obriràs un poquet la cremallera, i entre caramulls de camisetes velles i bragues mig gastades et veuràs la cara adormida que jo t'he vist tantes vegades i tu mai. ja ho sé que l'amor només és una hormona, no sé si exactament una hormona, però que s'acaba per això, perquè se'ns fon a la sang igual com la teva imatge es perd a la terminal i ja ni ets tan alta ni tan intel·ligent.
--
Joan Miquel Oliver, El misteri de l'amor, ed. Empúries, cap. 1

Valiente

Tras de mí una escena y diez mil frases que repetir.

Ya ves, lo que es no es.

Yo no voy a contar lo mejor, a ocultar lo peor.

Me pongo el mejor chaqué.

No digo lo que digo, hago lo que no hago.

Al revés, al revés porque ser valiente no es sólo cuestión de suerte.

A veces no soy yo, busco un disfraz mejor, bailando hasta el apagón.

¡Disculpad mi osadía!

Tú también tienes que ver nunca tengo mi papel.

Nube gris, riega todo el jardín, todo el jardín,

todas las flores que no probé.

No olvido los sueños, vuelvo a lo que no acabo.

No perdí, no perdí porque ser valiente no es sólo cuestión de verte.

A veces no soy yo, busco un disfraz mejor, bailando hasta el apagón.

¡Disculpad mi osadía!

Pensad que ya no estoy, que el eco no es mi voz.

Mejor, aplaude y vámonos.

¡Que termine esta función!

Apuntador, deme la voz, deme la voz...

(Vetusta Morla, Un día en el mundo, 2008)

Pelacanyes

Brètol

Gamarús

Capsigrany

Babau

Poca-solta

Sòmines

Borinot

Tanoca

Pàmfil

Bocamoll

Urpallut

Carallot

Pòtol

Xafallós

Cul d'olla

Toix

Farfolla

Ganàpia

Merduix

Pallús

Barjaula

Malparit

Sapastre

Bordegàs

Figatova

Llord

Galifardeu

Patafier

Cagamandúrries!!!

Paranoid

I watched a monkey swimming in my bed like a bird

I watched a donkey flying at my head like the monkey

I felt a liquid running down my throat like a toad

I felt a smell, a taste of marmalade,

when I saw your face.

I’m becoming paranoid with you gone

If I could go back in time just to find

One more lie to buy some...time...

I saw a baby screaming in a car and run so far

I lost my shoes, found them in a pool with the baby

I took the car, drove into a bend and bent in bed

I watched myself falling from a cliff when I heard you breathe.

The Sunday Drivers, Tiny Telephone (2007)

www.thesundaydrivers.com

www.myspace.com/thesundaydriving

Una furtiva lagrima

Una furtiva lagrima

negli occhi suoi spuntò...

quelle festose giovani

invidiar sembrò...

Che più cercando io vo?

M’ama, lo vedo.

Un solo istante i palpiti

del suo bel cor sentir!..

I miei sospir confondere

per poco a’ suoi sospir! ...

Cielo, si può morir;

di più non chiedo.

L'elisir d'amore, Gaetano Donizetti

Ses estrelles del cel

Amb sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles del cel
i clovelles de molt bons pistatxos.

I amb sa mateixa pobresa
omplim es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam
de sa fruita madura sa carn olorosa.

I és igual si ja no mos queden pessetes
perquè robam es paper higiènic
de sa biblioteca de s'excel·lentíssim
ajuntament de Lloseta.

I amb sa mateixa aigua clara
que ets homes se renten sa cara
recuperam sa puresa
des dies de crisi que mos arruinaren.

I amb sa mateixa mirada
que ets homes se miren sa Lluna
naltros miram sa farola pes vidres
que sonen a gotes de pluja.

I és igual si mos engeguen d´aquesta casa.
Si mos hi menja sa merda,
i es cables fan xispes,ses teules degoten
i ses bicicletes estan rovellades.

Viure és sobreviure,
es futur parabòlic
amb atletisme d´imbècil
i equilibrisme d´alcohòlic.

Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d´arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de fam.


(Antònia Font, A Rússia, 2001)

Tot és camí des d'ara...

No em malvendré el silenci. D'aquest cos
en conec els topants i les dreceres
i n'estimo els esclats, les defallences;
no hi visc a plaer, però hi visc i això em basta.

No em malvendré el silenci ni l'espai
feixuc de mi mateix i dels projectes
desmesurats que em poblen i m'exalten.
Amb els dits balbs de tant palpar memòries
m'inscric a tota mena de propòsits
de goig i d'esperança.

Fonda i clara,
la veu que em repeteix proclama vida.

Deixa'm no dir-te el que hem perdut. Ho saps
tan bé com jo i prou que ho repeteixen
tot de corcs, insistents i temeraris
només que paris un xic les orelles.

Sí que vull dir-te, en canvi, el que hem guanyat:
un pam de món, concret i destriable,
i un vidre de colors per contemplar-lo.

Tanca els ulls i el veuràs com jo el veig ara.


No et diré pas què hi ha rera cada paraula.

Ara ha plogut i el que resta de tarda
serà més íntim i més clar.

Fugim de qualsevol verbositat.
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar i el nom
més útil i senzill de cada cosa.

Delimita'm l'espai, però no esperis
que renunciï a res d'allò que estimo.

Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els miralls i les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.

Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.


No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.

Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.

Solemnement batega la sang en cada cosa.

Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.

Ara que tots dos junts fem una sola
columna de claror, penso la urgent
necessitat de combatre els miratges,
d'abandonar la platja de les hores
on el sol cau a plom damunt l'arena
i abalteix voluntats, i d'establir
noves rutes, reblertes de presagis.

Aquest risc d'ara és temptador.
No ens calen
espectadors furtius ni gent que aprovi
cada gest i en subratlli la destresa.

Llesquem el pa de cada instant.
Benignes
i agosarats, estimarem la vida
que muda i que es perfà, noblement lenta
i també noblement porfidiosa.

I anirem lluny, encadenats al pur
atzar dels horitzons que mai no tanquen
amb pany i clau l'estímul del paisatge.

M. Martí i Pol, L'Hoste Insòlit (1978)

Nessun dorma

Il Principe

Nessun dorma!... Nessun dorma!...

Tu pure, o Principessa,

nella tua fredda stanza

guardi le stelle che tremano

d'amore e di speranza!

Ma il mio mistero è chiuso in me,

il nome mio nessun saprà!

No, no, sulla tua bocca lo dirò,

quando la luce splenderà!

Ed il mio bacio scoglierà

il silenzio che ti fa mia!

Coro donne

Il nome suo nessun saprà...

E noi dovrem ahimè, morir, morir!...

Il Principe

Dilegua, o notte! tramontate, stelle!

Tramontate, stelle! All'alba vincerò!

Vincerò! Vincerò!

(Turandot, atto III, scena 1)

So tell the girls

I've been on the road

I've been on vacation

I've been travelling light

to reach my final destination

Now I'm coming home

So tell the girls that I am back in town

You'd better tell them to beware

Well they may go or they might try to hide

I follow on and I'll be there

So tell the girls that I am back in town

And if it's true I do not know

That every girl around had missed me since

I decided to go

I could be your friend

I could be your stranger

I could be the one your mother said would be a danger

Now it's up to you

Jay Jay Johanson (Whiskey, 1997)

El teu mirall

Vaig obrir els ulls de bat a bat
i tot ho veia, i absort contemplava
l’anar i venir del món,
i el meu no me’l sabia.

Fins que un día, en el jo del teu mirall,
m’hi vaig veure reflectit:

jo era aquell que anava i que venia,
perdut,
per la teva mirada.

Noches reversibles

¿No ves que lo nuestro es raro?
Sigue intacto en mil pedazos
y no logra romperse.
Respira ileso en sus estados graves.
Tanto hablar del fin
que ahora apenas duele

Y aun así, te reirás:
volvería a revivirlo sin dudar.

Podría ser tan fácil, sería espectacular
si fueran reversibles aquellas noches de incendio.
Más noches reversibles para saborear
las horas más humildes, con un placer más intenso.

¿No ves que si hemos perdido,
hemos ganado historias que contar?
Más que algunos tienen.
Recuerda que si caímos en picado
es porque a veces fuimos nubes con la mente.

Si pudiera transformar nuestras noches
en un ciclo sin final…

Podría ser tan fácil, sería espectacular
si fueran reversibles aquellas noches de incendio.
Pero eso es imposible, el tiempo ganará.
Entonces sólo espero que cuando vuelva a sonar..
tú… pierdas la vergüenza y grites:

Oh, oh, oh… y grites oh, oh, oh…
¡Creo que voy a empezar a romperme!
Oh, oh, oh… grites, oh, oh, oh…
¡Y ya no me importa que mire la gente!

(L.O.L., 2007)