(Hidrogenesse, "Disfraz de tigre", Animalitos)
24/7/07
Ea! (La Vida)
La vida, la vida...
me siembra, me llueve,
me grana, me siega en gavilla.
Y luego me trilla,
me avienta y ensaca,
me muele, me amasa,
me cuece la vida. (bis)
Busco noches cada día.
Y cada de madrugada.
Como pan fresco que cruje,
desayunando mañanas.
La vida, la vida... me sueña,
me alumbra, me pace
y luego me esquila.
La rueca me hila,
me teje, me corta,
me cose, me plancha,
me viste la vida. (bis)
Y cuando me sé el camino,
llega el destino y lo cambia
como si fuera domingo,
arrugándome la espalda.
La vida, la vida,
me juega, me adulta,
me enciende, me apaga, me afila.
Y entonces me aniña,
me embruja, me mata,
me vive y revive,
Que vivan mis vidas. (bis)
(Ea! 2002)
23/7/07
17/7/07
Volar
Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria.
I tanmateix podem veure les àligues molt quietes
sostingudes per invisibles fils d’espera atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensades d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les orques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar
del drama de llençar-se perdudament al buit.
Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís
com lava.
¿No voldries ser un cranc, un taupa cec, un arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols fer res,
haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me
si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques.
Anna Aguilar Amat
14/7/07
Tracy
"Sorry"
Is all that you can't say
Years gone by and still
Words don't come easily
Like sorry
Like sorry
"Forgive me"
Is all that you can't say
Years gone by and still
Words don't come easily
Like forgive me
Forgive me
But you can say baby
Baby can I hold you tonight
Maybe if I'd told you the right words
At the right time
You'd be mine
"I love you"
Is all that you can't say
Years gone by and still
Words don't come easily
Like I love you
I love you
But you can say baby
Baby can I hold you tonight
Maybe if I'd told you the right words
At the right time
You'd be mine
Baby can I hold you tonight
Maybe if I'd told you the right words
At the right time
You'd be mine...
11/7/07
6/7/07
El gran silencio
En relación al gran silencio del mundo la historia humana es tan sólo un ligero ruido de fondo.
2/7/07
A Poboleda
EL POBLE
El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
